Montserrat Roig (Barcelona 1946-1991). Llicenciada en Filosofia i Lletres.

Escriu novel·les i contes, que va alternant amb reportatges i articles periodístics, i presenta i dirigeix diversosprogrames de televisió, mitjà en el qual excel·leix com a entrevistadora, sobretot d'escriptorsde generacions precedents. El 1970 guanya el premi Víctor Català amb el recull de narracions Molta roba i poc sabó... i tan neta que la volen. La seva segona novel·la, El temps de les cireres, que reprèn el fil d'alguns dels personatges de la primera, Ramona, adéu, guanya el premi Sant Jordi de 1976.

El 1977 obté un important ressò amb un rigorós llibre documental sobre Els catalans als camps nazis, que aporta dades inèdites sobre l'Holocaust i que és
guardonat amb el premi de la Crítica Serra d'Or (1978). Després d'una estada de dos mesos a Leningrad, convidada per Edicions Progrés de Moscou per elaborar un ampli reportatge sobre el setge que va patir aquesta ciutat durant la Segona Guerra Mundial, publica L'agulla daurada, premi Nacional de Literatura Catalana (1986). Exerceix també de columnista de la premsa diària en diferents mitjans, on es vincula públicament en la lluita per la igualtat de la dona.

Joan Oliiver (Pere Quart. Barcelona, 1899 - Sabadell, 1986).

Conegut pel nom de Pere Quart, amb el qual signa l'obra poètica. Poeta, dramaturg, narrador, traductor i periodista.

És considerat un dels cinc poetes catalans més importants del segle XX. La seva poesia ha estat vista com la més original de totes. El seu primer recull poètic, Les decapitacions (1934), avança el que serà després la seva poesia: àgil, anecdòtica i atreta pel realisme, reflex de la traumàtica experiència de la guerra civil espanyola i l'exili, amb una visió del món desolada i escèptica. Provinent d'una família de la burgesia industrial, cofundador del Grup de Sabadell, amb Francesc Trabal i Armand Obiols, manté com a escriptor un estil marcat per la ironia contra les convencions.

Com a traductor, rep a la dècada dels cinquanta, el Premi del President de la
República Francesa per la versió d'El misantrop, de Molière. L'any 1970 és distingit amb el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes. A la dècada dels vuitanta rep els premis Ciutat de Barcelona, Josep Maria de Sagarra de Traducció i el de la Generalitat de Catalunya de poesia. Però fidel al seu inconformisme i a la seva actitud crítica, rebutja la Creu de Sant Jordi.

Va ser membre i Soci d'Honor de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana

Maria Aurèlia Capmany (Barcelona, 1918-1991).

Novel·lista, autora de teatre i assagista. És una de les escriptores catalanes més polifacètiques. Estudia a l'Institut- Escola, que representava aleshores l'avantguarda educativa de l'època. Es llicencia en Filosofia. La pèrdua de la guerra representà per a ella, una jove estudiant que es movia en ambients catalanistes il·lustrats, una ruptura cultural. Treballa com a gravadora de vidre i com a mestra a l'ensenyament secundari. El 1947 queda finalista del premi de novel·la Joanot Martorell amb Necessitem morir i el guanya l'any següent amb El cel no és transparent. El seu prestigi com a narradora li arribarà, però, el 1956 amb l'obra Betúlia. El 1959 funda amb Ricard Salvat l'Escola d'Art Dramàtic Adrià Gual, on exerceix de professora, fa d'actriu, de directora i de traductora. També hi estrena tres obres pròpies. En aquesta mateixa etapa és quan apareixen dues novel·les bàsiques en la seva producció, escrites anteriorment, El gust de la pols i Un lloc entre els morts, premi Sant Jordi 1968. Com a assagista, escriu nombrosos articles on defensa el catalanisme popular i el feminisme. Es dedica també al guions de ràdio i televisió i tradueix diferents obres de l’italià i del francès.

Manuel de Pedrolo (l’Aranyó 1.918-1990)

Un dels escriptors catalans més importants del segle XX. Va ser molt llegit i, tot i que va destacar com a novel.lista, va cultivar tots els gèneres: poesia, narrativa, teatre, periodisme, assaig…Tots li interessaven, tots li servien per explicar el seu pensament i per recrear nous móns, que o bé retrataven una societat complexa i reprimida – políticament, sexualment, socialment – o n’imaginaven una de nova amb unes possibilitats, sobretot d’alliberament, personal o col.lectiu.

Lector informador d’Edicions 62, va dirigir “La Cua de Palla”, la primera col.leció de novela negra en llengua catalana. Després d’haver cultivat la poesia – és mestre en Gai Saber - , el teatre, la narració curta, amb obres de molta qualitat, es dedicà primordialment a la novel.la i a l’assaig peridiodístic.

Respecte al fet nacional Pedrolo va tenir una consciència clara de pertanyer a una comunitat nacional i no va acceptar mai la situació de sotmetiment a la qual aquesta nació estava subjecta. Passada la transició política i iniciada una època democràtica, a mesura que es perfilava l’anomenat Estat de les Autonomies veurà que es basa més en renúncies que no pas en afirmacions. Cap dels partits parlamentaris no s’ajustarà al seu ideal polític d’esquerra nacional i Pedrolo es marginarà del joc partidista.