Un dels moments més emotius de l'acte va ser la lectura de cites de Manuel de Pedrolo a càrrec de la filla de l'escriptor, Adelais de Pedrolo i de Jaume Marfany, del secretariat nacional de la CAL
Aquestes van ser les tres cites que es van llegir a tots els assistents:
Entrevista a El Món; 19 de maig de 1985. Publicada en el recull d'articles Cal protestar fins i tot quan no serveix de res (El Jonc; 2000)
“Estic molt cansat, no només pels anys, sinó també per aquesta mena de partida interminable que des de fa segles juguem contra l’Estat espanyol. Però, ja diuen que els cansats són els que fan la feina. Ho he repetit moltes vegades, i de tant repetir-ho també els dec cansar. Ens cansem els uns als altres. Això, però, no és motiu per callar. Cansats o no cansats, renegant o no renegant, penso que és bo oposar-se al discurs de l’Estat espanyol... oi?”
Article publicat al diari AVUI; 24 de febrer de 1989 amb el títol Des de la nació il·legal. Publicat en el recull d'articles Cal protestar fins i tot quan no serveix de res (El Jonc; 2000)
“Sabrem que una terra és ocupada no només per l’espoliació econòmica, per la dependència política, sinó per la falta de llibertat amb que es mou la cultura pròpia, per la desconsideració que sofreix la seva llengua, per la creació de dispositius que la posen contínuament en discussió i la subordinen a la cultura importada, des dels centres directors de la qual es decideix, en darrera instància, si la corda serà curta o llarga...
I als pobres catalans sembla que no se’ns acut que, mentre hi hagi corda, curta o llarga, la durem lligada al coll”
Article publicat al diari AVUI; any 1978 amb el títol Moriré com un estrany a casa meva. Publicat en el recull d'articles A casa amb papers falsos (Edicions 62; 1981)
“Jo, i molts, moltíssims, morirem com uns forasters a casa nostra; hi moriren els nostres pares, els nostres avis, generacions senceres...No és raó que hi visquin i hi morin els nostres fills, els nostres néts, i a nosaltres incumbeix la tasca de fer que puguin viure i morir en terra lliure, com a ciutadans de llur nació. Exactament com viuen moren aquells que ara ens refusen allò que es concedeixen oblidant voluntàriament que els drets humans emparen, amb les persones, els pobles.”
|
